Hi ha diversos tipus de detectors corporals. Aquesta és una distinció entre un sentit ampli i un sentit estret. En un sentit ampli, els detectors de gas es divideixen en detectors de gas fixos i detectors de gas portàtils. El detector de gas fix, com el seu nom indica, és un detector de gas que està fixat en un lloc determinat i no es pot moure. El detector de gas portàtil es refereix a un detector de gas que es pot moure en qualsevol moment i portar amb vostè.
Tipus de gas detectat pel detector de gas:
1. Gas inflamable i explosiu: gas inflamable i explosiu fa referència al gas combustible que pot cremar a l'atmosfera. El gas combustible es barreja en el medi de suport de la combustió corresponent en una proporció determinada i pot provocar combustió o explosió sota l'acció de la font d'ignició. Aquests gasos inclouen principalment hidrocarburs, hidrocarburs halogenats, alcohols, acetat de metil i altres tipus compostos de gasos combustibles i vapor.
2. Gasos tòxics i nocius: els gasos tòxics i nocius es refereixen a substàncies químiques tòxiques que són gasoses o extremadament volàtils a temperatura i pressió normals, i provenen de la contaminació industrial, la combustió de carbó i petroli i la descomposició de materials biològics. Principalment inclouen: monòxid de carboni, clorur de vinil, sulfur d'hidrogen, clor, cianur d'hidrogen, cianur acrílic, diòxid de nitrogen, benzè, amoníac, fosgen, fosgen, fluor, fluorur d'hidrogen, arsina, brom, bromació Hidrogen, germane, diborà, etc.
3. Gasos asfixiants: incloent monòxid de carboni, sulfur d'hidrogen, àcid cianhídric, diòxid de carboni i altres gasos. Després que aquests compostos entren al cos, fan que diferents teixits i cèl·lules siguin hipòxiques. El monòxid de carboni fa principalment que l'hemoglobina perdi la seva capacitat de transportar oxigen, donant lloc a hipòxia. El cianur d'hidrogen actua directament sobre la citocrom oxidasa, fent que les cèl·lules no puguin captar i utilitzar l'oxigen. El metà no té cap toxicitat evident. Principalment redueix la concentració d'oxigen i provoca asfixia hipòxica.
4. Gasos irritants: incloent clor, fosgen, difosgen, diòxid de sofre, òxid d'amoníac, formaldehid, amoníac, ozó, etc. La característica del gas irritant al cos és que té un fort efecte estimulant sobre la pell i les mucoses, alguns dels quals tenen un fort efecte corrosiu alhora. El grau de dany del gas irritant al cos està relacionat amb la seva solubilitat en aigua i el lloc d'acció.
Entre els sis gasos comuns detectats pels detectors de gasos, l'oxigen és un oxidant i un auxiliar de combustió; el diòxid de carboni i els òxids de nitrogen són gasos verinosos i nocius; el metà és un gas combustible i explosiu; El sulfur d'hidrogen i el monòxid de carboni no només són gasos verinosos i nocius, sinó també combustibles i inflamables. Gas explosiu.
